Capítol III · de quatre
Allò que ens transcendeix
Què ens sosté quan tot calla?
Sobre aquest capítol
A tots els racons del món, l’ésser humà s’atura alguna vegada per escoltar allò que no té una forma ni un nom precisos, però que sembla bategar en el més profund de l’existència. Hi ha un fil invisible que uneix el gest de qui encén una espelma, la mirada que s’eleva en silenci, el cos que s’inclina davant del sagrat, la veu que prega o l’acte íntim d’agrair sense paraules.
No importen la geografia ni la llengua. Cada cultura ha trobat la seva manera d’acostar-se a l’invisible, de reconèixer-se petita davant de la immensitat i d’expressar allò que excedeix la comprensió. En aquests instants, fràgils i absoluts, l’ésser humà sembla recordar que forma part d’alguna cosa més vasta i més antiga que la seva pròpia història.
Les fotografies d’aquest capítol no busquen explicar la fe ni oferir respostes definitives. S’acosten amb respecte als seus gestos, als seus símbols i als seus silencis. En tots ells ressona una mateixa pregunta, formulada amb accents diferents: què ens sosté quan tot calla?
Sis fotografies del capítol, dues de cada autor
